Mostrando entradas con la etiqueta Valencia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Valencia. Mostrar todas las entradas

martes, 2 de octubre de 2012

La Mocaorà

 La Mocaorà és una tradició popular de València, que té lloc el dia 9 d'octubre, Sant Donís, "Dia dels enamorats valencians", en el que l'home regala a la dona xicotetes fruites i verdures fetes amb massapà de colors, així com dos característiques figures fetes també de massapà, la piuleta i el tronador, tot això embolicat en un mocador (mocador en valencià) . Al segle XV la celebració de l'entrada a València del Rei Jaume I va començar a celebrar-se amb pólvora, llançant petards com la piuleta i tronador. Però en el segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el nou rei Felip V va prohibir aquesta celebració. En resposta a eixa prohibició, els pastissers van començar a fer amb massapà uns dolços que representaven els coets que ja no es podien fer sonar, així com xicotetes fruites i hortalisses, en record de les què el poble valencià va regalar al seu dia a la esposa de Jaume I, la reina Violant d'Hongria, en senyal d'agraïment.
Són autèntiques obres d'art de la rebosteria i una preciosa tradició que conservem any rere any.


Piuleta i Tronador (Foto: Pastelería Llopis)


El dia 8 d'octubre farem un taller al casal per als infantils en el què farem les tradicionals figuretes de massapà. Hi ha de termini fins al dia 3 d'octubre per a apuntar-se, ja que si no no hi haurà massapà suficient per a tots. No vos ho podéu perdre!!



Frutitas de mazapán (Foto: Pastelería Llopis)

La Mocaorà es una tradición popular de Valencia, que tiene lugar el día 9 de octubre, Sant Donís, "Día de los enamorados valencianos", en el que el hombre regala a la mujer pequeñas frutas y verduras hechas con mazapán de colores, así como dos características figuras hechas también de mazapán, la piuleta y el tronador, todo ello envuelto en un pañuelo (mocador en valenciano).
En el siglo XV la celebración de la entrada en Valencia del Rey Jaume I empezó a celebrarse con pólvora, lanzando petardos como la piuleta i tronador. Pero en el siglo XVIII, tras la Guerra de Sucesión, el nuevo rey Felipe V prohibió dicha celebración. En respuesta a esa prohibición, los pasteleros empezaron a elaborar con mazapán unos dulces que representaban los cohetes que ya no se podían hacer sonar, así como pequeñas frutas y hortalizas, en recuerdo de las que el pueblo valenciano regaló en su día  a esposa de Jaime I, la reina Doña Violante de Hungría, en señal de agradecimiento.


El día 8 de octubre vamos a realizar un taller en el casal para los infantiles en el que haremos las tradicionales figuritas de mazapán. Hay de plazo hasta el día 3  de octubre para apuntarse, ya que si no no habrá mazapán suficiente para todos. No os lo perdáis!!!

viernes, 15 de junio de 2012

i el divendres cançó: Amparito

Hui... Amparito!!


Amparito
la filla del mestre
diuen que festeja
 en un foraster.
I el diumenge
quan va a missa d´ontze,
el novio darrere
li porta el catret.
 
I com es tan xicoteta, meneja el culet.
 I com es tan xicoteta, meneja el culet.


Amparito
la filla del mestre
abans festejava
en un foraster.
I el diumenge
quan va a missa d´ontze,
ningú va darrere
portant-li el catret.

I com es tan xicoteta, meneja el culet.
I com es tan xicoteta, meneja el culet.

Amparito
la filla del mestre
ja no se'n recorda
d'aquell foraster.
I el diumenge  
quan va a missa d´ontze,
un xicot del poble
li porta el catret.

I com es tan xicoteta, meneja el culet.
I com es tan xicoteta, meneja el culet.



Feliç divendres i a disfrutar de les festes majors del poble!!

viernes, 8 de junio de 2012

i el divendres cançó: La manta al coll

Inaugurem nova secció de cançons tradicionals valencianes, conegudes per quasi tots, encara que a lo millor no sabeu la lletra completa. Començarem amb una que té molt a vore amb el nom del nostre blog:

La manta al coll (i el cabasset)

tornada:

La manta al coll i el cabasset
mon anirem al Postiguet
La manta al coll i el cabasset  
mon anirem, mon anirem al Postiguet
Arreando a xim-pam-pum, Arreando a xim-pam-pum.
Una volta passejava
un guàrdia municipal 
passejant-se per la plaça 
cap amunt i cap avall. 
De la bragueta li faltava 
la mançaneta i un botó.  
Per allí se li mostrava
don Joaquín, el director.

(tornada)

Una volta quan tornava
el tio Pep de l'horta
es va trobar de casa
oberta la porta.
Pujant per l'escaleta
es trobà un senyoret
que oberta la bragueta
li ensenyava el cacauet.

(tornada)

Les xicotes de Xixona
s'han comprat una romana
pa pesar-se les mamelles
dos voltes a la setmana.
Si vols que te les pesen
posa't panxa cap amunt
i voràs què polseguera
que t'ix pel forat del cul.

(tornada)

Per dos quinzets un puro.
Per tres una pipa.
Per quatre una guitarra.
Per cinc una xica.
El puro pa fumar.
La pipa pa lluir.
La guitarra pa tocar.
I la xica pa dormir.

(tornada)


Feliç divendres!

jueves, 7 de junio de 2012

Les Roques i la Moma: Festivitat del Corpus a València/ Fiesta del Corpus en Valencia


El proper diumenge dia 10 de juny se celebra el Corpus Christi. És una celebració religiosa anual que commemora la institució de l'Eucaristia. A València, es va realitzar per primera vegada en 1355 i fins a finals del segle XIX va ser considerada la Festa Gran de la ciutat. Moltes de les tradicions originals es conserven hui en dia, i es celebren processons per tots els pobles de la geografia valenciana (i de la resta d'Espanya) .
L'acte principal és una gran processó, abans de la qual desfilen les 'Roques', monuments amb rodes i forma de vaixell, on es representaven misteris bíblics. Són 11 en total (La Diablera, Sant Miquel, de La Puríssima, de La Fe, de Sant Vicent Ferrer, de la Santíssima Trinidad, de València, de La Fama, del Patriarca, de la Mare de Déu dels Desamparats, del Sant Calze) Les Roques es guarden la resta de l'any en la Casa de les Roques, una nau altíssima del segle XV, molt pròxima a les Torres de Serrans.

Les Roques
  Els actes principals són el Trasllat de les Roques, la Processó del matí (o Cavalcada del Convit) i la Processó de la vesprada (o Processó del Corpus).
 
Cavalcada del Convit

 En la Cavalcada del Convit , destaca la dansa popular valenciana de 'La Moma i els Momos', que representen la Virtut i els set pecats capitals. S'escenifica la lluita i, al final, el triomf de la virtut . Com a curiositat, La Moma, personatge femení vestit de blanc i amb la cara coberta totalment per un mocador blanc, corona de flors, i un ceptre amb l'escut de la ciutat, és un personatge representat per un home, i la seua eixida data ja de l'any 1355.


http://www.jdiezarnal.com/corpusfiesta09.jpg

http://www.jdiezarnal.com/corpuslamoma01.jpg

 
El domingo día 10 de junio se celebra el Corpus Christi. Es una celebración religiosa anual que conmemora la institución de la Eucaristia. En Valencia, se realizó por primera vez en 1355 y hasta finales del siglo XIX fue considerada la Fiesta Grande de la ciudad. Muchas de las tradiciones originales se conservan hoy en día, y se celebran procesiones por todos los pueblos de la geografía valenciana (y resto de España).
El acto principal es una gran procesión, antes de la cual desfilan las “Rocas”, carrozas con forma de barco donde se representaban misterios bíblicos. Son 11 en total (La Diablera, Sant Miquel, de La Purísima, de La Fé, de San Vicente Ferrer, de la Santísima Trinidad,  de Valencia, de La Fama, del Patriarca, de la Mare de Déu dels Desamparats, del Santo Cáliz)  Las Rocas se guardan el resto del año en la Casa de las Rocas, una nave altísima del siglo XV, muy próxima a las Torres de Serranos.
Los actos principales son el Traslado de las Rocas, la Procesión de la mañana (o Cabalgata del Convite) y la Procesión de la tarde (o Procesión del Corpus).
En la Cabalgata del Convite , destaca sobre todo la danza popular valenciana de "La Moma y los Momos", que representan la Virtud y los siete pecados capitales. Se escenifican la lucha, y al final el triunfo de la virtud sobre éstos. Como curiosidad, La Moma, personaje femenino vestido de blanco y con la cara cubierta totalmente por un pañuelo blanco, corona de flores, y un cetro con el escudo de la ciudad, es un personaje representado por un hombre, y salida data ya del año 1355.

La Moma
La Moma 

Las Rocas expuestas en la plaza de la Virgen
Las Rocas

La Custodia
Fuentes: Wikipedia, www.jdiezarnal.com, Amics del Corpus

miércoles, 9 de mayo de 2012

L´ Escuraeta / La Escuradeta


L'Escuraeta o Escuradeta és una fira tradicional de ceràmica que es fa a València des de fa segles en la Plaça de la Reina, al costat de la Catedral, des del dia de la Mare de Déu dels Desemparats (segon diumenge de Maig) fins al dia de Corpus (enguany fins al 10 de juny).

Durant la cristianització de la ciutat de València (segles XIII i XIV), els aprenents de l'ofici de terrisser exposaven les seues peces en el carrer per a demostrar la seua habilitat i aconseguir, d'aquesta manera, formar part del gremi.

Tradicionalement les famílies compraven allí els utensilis necessaris, ja que en aquell temps els utensilis de cuina de les cases eren de fang, i com que es trencaven, sempre hi havia que renovar algú cada any.

Però els preferits de les xiquetes sempre han sigut les miniatures de cassoletes, platerets, etc. de ceràmica, iguals que les de la mare, però per a jugar... Encara conserve les meues de quan era xicoteta!! Es diu que d'aquestes peces prové el nom de L'Escuraeta (del verb escurar).

Als xiquets els agradava un utensili de fang que s'omplia amb aigua i, al bufar, imitava el xiular dels pardals (xiulet o piulets) .

Però la protagonista indiscutible és la Campaneta de la Mare de Déu, feta de fang cuit i creu de fusta (o de metall amb la creu roja), que els xiquets fan sonar i sonar... qui no ha tingut una?

És encissador passejar i vore els puestos plens de cassoles de fang, olles, bols, plats, i, com no, els típics morters per a fer l'all i oli...

 Desgraciadament, en els últims anys s'ha desvirtuat la seua essència, ja que actualment podem trobar llocs de venda d'allò més divers, des de quadros a camisetes, bosses, etc.

Col·laborem per a que no es perden les tradicions, i portem als nostres fills a L´ Escuraeta!!!
 

Fonts:
Las Provincias 
Levante: aquí i aquí
Totes les imatges són de Paseando por Valencia, una web totalment recomanada amb fotos boniques de veritat.

L'Escuraeta o Escuradeta es una feria tradicional de cerámica que se celebra en Valencia desde hace siglos en la Plaza de la Reina, junto a la Catedral, desde el día de la Virgen de Desamparados (segundo Domingo de Mayo) al día de Corpus (este año hasta el 10 de junio).

En la era de la cristianización de la ciudad de Valencia (siglos XIII y XIV) los aprendices del oficio de alfarero exponían sus cacharros en la calle para demostrar su habilidad y conseguir, de este modo, formar parte del gremio. Tradicionalemente las familias compraban allí los cacharros que debían reponerse por haberse roto, ya que el entonces el menaje habitual de las casas era de barro.

Pero los preferidos de las niñas siempre han sido las miniaturas de cazuelas, platos, tazas, jarras de cerámica, iguales que las de mamá, pero para jugar... Todavía conservo las mías de cuando era pequeña!! Se dice que de estas piezas proviene el nombre de l’Escuraeta (deriva del verbo escurar, que en valenciano significa fregar). 
   A los niños se les regalaba unos cacharritos de barro que se rellenaba con agua y al soplar, imitaba a los pájaros (xiulet o piluets). Pero la protagonista indiscutible es la "Campaneta de la Mare de Déu", de barro cocido y cruz de madera (o de metal con la cruz roja), que los niños hacen sonar y sonar ¿quién no ha tenido una?

Es una gozada pasear entre los puestos rebosantes de cazuelas de barro, ollas, cuencos, platos, botijos y, cómo no, los típicos morteros para hacer el all i oli...
 






Desgraciadamente en los últimos años se ha desvirtuado su esencia, ya que actualmente podemos encontrar puestos de venta de lo más diverso, desde cuadros a camisetas, bolsos, etc.

Intentemos que no se pierdan las tradiciones, llevemos a nuestros hijos a L´ Escuraeta!!!

martes, 8 de mayo de 2012

Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats / Fiesta de la Virgen de los Desamparados


El proper Diumenge se celebrarà la festivitat de La Mare de Déu dels Desemparats. Anem a recordar la història i orígens de la celebració, els coneixíeu?

En 1409 el Pare Jofré va fundar a València un hospici per a malalts mentals i xiquets òrfens i abandonats. La germandat es va constituir davall l'advocació de 'Nostra Dóna Sancta Maria dels Folls Innocents e Desamparats' (la Mare de Déu dels Bojos Innocents i Desemparats) , i dos anys després van nomenar patrona de la germandat a la Mare de Déu, com a mare dels desemparats allí acollits.


Més tard, en 1414, van arribar a la confraria tres pelegrins, que es van oferir a fer una imatge de la Mare de Déu si els donaven un lloc on fer-ho i menjar. Els van portar al lloc conegut com L'Ermita. Al cap de quatre dies i no sentint-se cap soroll, van forçar la porta i van trobar la imatge de la Mare de Déu. Els pelegrins havien desaparegut i poc després va curar l'esposa tolida i cega d'un membre de la germandat.


El succés va donar origen a la llegenda que 'la feren els àngels' . La cerimònia de la coronació de la Mare de Déu va tindre lloc el 12 de maig de 1923 en el Pont del Real. L'Himne de la Coronació es va estrenar este dia, cantat per un cor de més de 1500 veus com a regal del poble valencià a La Geperudeta:


 "La Patria Valenciana
s'ampara baix ton mant
¡Oh, Verge Sobirana
de terres de llevant!".

La terra llevantina reviu en ta Capella

al fervos homenaje de pur y ver amor.
Puix sou la nostra Reina y vostra Image bella
pareix qu'está voltada de magic resplandor.

La rosa perfumada, la mistica assussena,

lo seu verger formaren als peus de ton altar.
I fervoros en elles, lo valenciá t'ofrena
la devocio mes santa que's puga profesar.

En terres valencianes

la fe per Vos no mor
i vostra Image Santa
portem sempre en lo cor.

Salve, Reina del cel i la terra.

Salve, Verge dels Desamparats.
Salve, sempre adorada Patrona.
Salve, Mare del bons valencians.
(Música: Luis Romeu . Lletra: José María Juan García)
www.fotografiavalencia.com


La imatge pelegrina de la Mare de Déu, de 1 metre i 33 centímetres d'altura, va ser realitzada anys després a fi que la imatge original no ixquera per a recórrer els carrers i així es conservara millor.

Las Provincias


Las Provincias
Tots els anys, el segon diumenge de maig es celebra la seua festivitat, en la que destaquen els actes següents:

La Missa de Descoberta: a les cinc del matí es descobrix la imatge, en la Missa de Descoberta, que rememora l'antiga celebració d'esta al matí quan els agricultors partien cap al camp per a mamprendre la seua jornada.

La Missa d'Infants: a les vuit, en l'altar de la plaça canta la Coral Infantil Juan Bautista Menges acompanyada per l'Orquestra Simfònica del Conservatori Municipal José Iturbi de València.
El trasllat de la Mare de Déu: a les deu i mitja, emotiu recorregut des de la Basílica fins a la Catedral.
La processó general: ja a la vesprada, a les set, per l'itinerari de costum entre el barri més antic de València, el del Carme, acabant en l'altar major de la Basílica.


Podeu vore la programació d'actes per a enguany ací.

Fonts consultades:

Portal oficial de turismo de la C.Valenciana

Ajuntament de Valencia
Web turística oficial de Valencia
 
Enlaces de interés: Basílica de Ntra. Sra. de los Desamparados


El próximo domingo se celebra la festividad de La Virgen de los Desamparados. Vamos a recordar la historia y orígenes de la celebración ¿los conocíais?

En 1409 el Padre Jofré fundó en Valencia un hospicio para enfermos mentales y niños huérfanos y abandonados. La hermandad se constituyó bajo la advocación de "Nostra Dona Sancta Maria dels Folls Innocents e Desamparats" (Nuestra Señora de los Locos Inocentes y Desamparados), y dos años después nombraron patrona de la hermandad a la Virgen, como madre de los desamparados allí acogidos.

Más tarde, en 1414, llegaron a la cofradía tres peregrinos, que se ofrecieron a hacer una imagen de la Virgen si les daban un lugar donde hacerlo y comida. Les llevaron al lugar conocido como La Ermita. Al cabo de cuatro días y no oyéndose ningún ruido, forzaron la puerta y encontraron la imagen de la Virgen María. Los peregrinos habían desaparecido y poco después sanó la esposa tullida y ciega de un miembro de la hermandad. El suceso dio origen a la leyenda de que "la feren els àngels" (la hicieron los ángeles).

La ceremonia de la coronación de la Virgen tuvo lugar el 12 de mayo de 1923 en el Puente del Real. El Himno de la Coronación se estrenó este día, cantado por un coro de más de 1500 voces como regalo del pueblo valenciano a La Geperudeta.

La imagen peregrina de la Virgen, de 1 metro y 33 centímetros de altura, fue realizada años después con el fin de que la imagen original no saliese para recorrer las calles y así se conservase mejor. Año tras año, el segundo domingo de mayo se celebra su festividad, en la que destacan los siguientes actos: Misa de la Descoberta, Misa de Infantes, Traslado de la Virgen y Procesión General.

Podéis ver la programación de actos para este año
aquí.




Las Provincias

lunes, 7 de mayo de 2012

Fem Falla

Hola a tots!! Com sabeu, el divendres passat tinguèrem junta general i aprovàrem el projecte "Fem Falla", que consistix en realitzar el monument infantil els propis membres de la comissió. Falles de València porten anys fent-lo així amb prou bons resultats. A més a més, és una bona manera de treballar tots junts (adults, infantils, jovenils) i "fer falla". 


 Junta del viernes, presentación del proyecto i ninot "La bunyolera" como muestra, modelado en porexpán por un miembro de la comisión

Hola a todos!! Como sabéis, el viernes pasado hubo junta general y entre otros asuntos, se expuso uno de los proyectos más ambiciosos de nuestra comisión para este año. "Fem Falla". ¿Y esto qué es? Pues nada más y nada menos que liarnos la manta a la cabeza y realizar nosotr@s mism@s el monumento fallero infantil!!! Los recursos económicos que se iban a destinar a este monumento se dedicarán al monumento mayor, para tener más posibilidades de obtener un mejor premio, y bueno, dado que menos un año, siempre ganamos el 4º en la infantil, sólo podemos quedarnos como estamos, o ir a mejor (confiamos en esto último). Hay varias fallas en Valencia que llevan haciendo su falla infantil ellos mismos desde hace tiempo, y los resultados son muy buenos, como podemos ver aquí y aquí (Falla Cádiz- Cura Femenía-Puerto Rico, esta es su web).

También en la Falla Arrancapins, echad un vistazo a su web. Tienen un histórico de los monumentos que han hecho, el del 2011 es impresionante:

Monumento 2011 Falla Arrancapins

Además es una manera de colaborar todos juntos, "hacer falla", implicar a adultos, juveniles e infantiles, en los diversos procesos creativos del monumento, cada uno dentro de sus posibilidades, y  dar rienda suelta al talento de algunos miembros de la comisión, como todos veremos pronto.


Tenéis más información en Fem Falla ´13

De momento se han estado realizando pruebas de tallado y modelado en porexpan, y próximamente organizaremos un taller con una especialista en pintura de ninots, que nos orientará y dará más claves para un resultado más profesional (las fotos son sólo una primera prueba, con los materiales que teníamos más a mano). Pronto se irá ampliando información.
Primeras pruebas (modeladas en porexpan y pintadas con pintura corriente) por miembros de la comisión


¿Qué os parece la iniciativa?