L'any 1929 el diari ABC va organitzar un concurs de bellesa, otorgant el títol de "Señorita de España" (denominant-se posteriormente “Mis España”) a la valenciana Pepita Samper Bono. Tal emoció va causar, que va ser triada per a presidir les falles d'eixe any.
L'any 1930, per segon any consecutiu,
va ser triada "Señorita
de España" una altra valenciana, esta vegada Elena Pla Toda,
la qual també va ser crida per a presidir les festes falleres.
En 1931, al no ser triada una
valenciana pel certamen de bellesa, va caldre triar una senyoreta per a
presidir la festa, creant-se la figura de Reina Fallera de València.
En eixe any, va ser triada
democràticament la senyoreta Angeles Algarra Azura, pertanyia a la falla de
la plaça de Calatrava, actualment Plaça. del Negret. La seua elecció es va
realitzar per votació popular de les persones que havien pagat l'entrada als
Jardins dels Vivers, recinte on se celebrava l'acte.
En 1932 les falles van tindre dos Belleses
Falleres, Consuelo Cariñena i Cruz Roble, és ací on la gent va
començar a denominar-les "Falleres Majors".
El distintiu Fallera Major, va començar a
utilitzar-se en 1933
amb Leonor
Aznar, acompanyada amb tres dames d'honor. El dia de la seua elecció
no vestien de valencianes sinó amb vestits llargs de color blanc. Destaquem la cua del
trage de fallera de Leonor, així com que no porta manteletes.
Durant els anys de la Guerra
Civil Espanyola, entre 1937 i 1939, no es van celebrar la festa de les Falles,
i per tant, no es va triar Fallera Major de València.
Entre 1940 i 1979 les Falleres Majors eren triades
per nomenament directe fins a 1980 quan va tornar a ser l'elecció de la
Fallera Major de forma democràtica.
Actualment cada comissió fallera
pot presentar una candidata, sent en la majoria de casos les falleres majors de
l'exercici anterior. Es realitza una preselecció de falleres per a triar la Fallera
Major de València i la seua Cort.
Amb el pas del temps i a causa de les circumstàncies polítiques,
econòmiques i socials, totes les tradicions es
van modificant ajustant-se al temps on ocorren, no és roín innovar o
canviar alguns detalls, sempre amb coherència
en el temps que ens rodeja, és ací on evolucionem.
És curiós que la nostra tradició nasca del certamen de “Mis España”,
certamen de bellesa, on en la nostra cultura, la figura
principal de la nostra festa és la dona, la figura de les nostres Falleres Majors.
